Qui som? Contacte Distribuïdors Enllaços Subscripcions

Inici Novetats Catàleg Notícies

Accés Usuaris

Usuari Contrassenya Recordar contrassenya

Deixar de recordar contrassenya

Inici > Notícies/Premsa >

|

Ressenya d"Els diputats de les Illes Balears a les Corts de Cadis", de Lluís Roura

Entre 1808 i 1814, es produeix a les Balears una complexa situació política, econòmica i social que suposa l’entrada de la història local al món contemporani. Aquests esdeveniments inclouen una convocatòria a Corts Constituents, la Constitució de 1812, una revolta popular contra l’ocupació francesa, la posterior guerra de la Independència o del Francès i tres monarques diferents. Aquest llarg període, conegut pels historiadors com la crisi de l’Antic Regim, inclou també la primera revolució liberal. Els convulsos anys que hem assenyalat ja foren, a principis de segle XX, valorats per Miquel del Sants Oliver amb el seu llibre Mallorca durante la primera revolución (1808 a 1814), que va ser publicat a Palma l’any 1901 per la tipografia Amengual i Muntaner. Aquesta clàssica i extensa aportació, prop de set-centes pagines, es i serà referència obligada per tots aquells que vulguin conèixer la Historia mes propera. Ara, amb la coincidència del bicentenari de l’aprovació de la Constitució de l’any 1812, coneguda popularment com “La Pepa”, Lluis Roura presenta el llibre Els diputats de les Illes Balears a les Corts de Cadis dins la col·lecció Quaderns d’Història Contemporània de les Balears de l’editorial Documenta Balear. Aquesta obra pretén omplir el buit dels altres estudis parcials sobre aquest període ja publicats, i resumeix també altres obres del mateix autor com L’Antic Regim a Mallorca o la recent aportació de Valentí Valenciano sobre El primer liberalisme a Mallorca.
 
Al tombant del segle XVIII, el panorama polític era forca remogut, els enfrontaments entre partidaris de Carles IV i els partidaris de l’infant Ferran dividiren la societat balear. Les idees revolucionaries franceses eren ben esteses per les illes, l’eix entre aquestes i Marsella feia que Mallorca i les illes Balears no quedassin, en aquesta ocasió, al marge dels enfervorits debats politics entorn al liberalisme i entorn a la introducció de les noves idees i propostes politiques.
 
El llibre de Lluís Roura destaca una forta continuïtat entre els il·lustrats mallorquins i els nous partidaris del liberalisme mes doctrinari. Els salonets dels privilegiats del segle XVIII acolliren les disputes dels mes innovadors i aperturistes pensadors. Alguns alts funcionaris i un grup reduït de nobles, introduïren %u2013no sense problemes%u2013 aquestes idees; destaquen homes com Bonaventura Serra o Bartomeu Pou. Al canvi de segle, tot i ser una societat petita numèricament, i difondre una habitual imatge d’aïllament associat a la seva condició illenca, les Balears reberen les noves idees del liberalisme amb un interès contingut. Les ciutats marítimes com Sóller, Mao o Ciutadella estaven ben relacionades amb els habituals fluxos migratoris i també ideològics, amb regulars contactes amb les revolucionaries ciutats italianes i del sud de Franca. Algunes personalitats d’aquest moment van coincidir a l’illa de Mallorca durant la Guerra del Francès, projectaren una llavor que a poc a poc recollia els seus fruits al cercles politics de la ciutat de Palma.
 
En aquest mogut context, a les Balears es crearà un nucli de difusió del pensament liberal que inclou %u2013entre d’altres%u2013 la multiplicació de premsa política com El Telégrafo Mallorquín o La Antorcha, els quals, conjuntament amb entitats com l’antiga Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, faran del liberalisme la seva senyera. Aquest grup obrirà una nova línia que defensarà la llibertat de premsa, la supressió dels bens eclesiàstics i la supressió del Tribunal de la Santa Inquisició.
 
Els diputats reunits a Cadis foren elegits mitjançant un sistema electoral molt limitat: homes, majors de vint i cinc anys i amb unes determinades condicions econòmiques. Aquestes condicions juntament amb les dificultats relacionades amb la singular situació de l’estat va fer que alguns territoris representats enviessin emissaris. La major part dels diputats presents a les Corts eren eclesiàstics, advocats i militars, la personalitat mallorquina mes destacada que va participar a les Corts de Cadis va ser el bisbe Bernat Nadal i Crespi. Aquest solleric fou diputat per Balears, i va arribar a presidir la Comissió Constitucional. En Els diputats de les Illes Balears a les Corts de Cadis es defensa el paper actiu de les politiques il·lustrades i liberals de bisbe Nadal, emperò, això no va generar una ruptura amb el seu personal moderantisme. Amb coincidència amb els estaments i grups representats a les Corts, les Balears aportaren diputats d’origen militar com Josep de Salas, un grup d’advocats, entre els quals hi destaquen Guillem Moragues, Esteve Briones i Miquel Fluxà, aristòcrates com el Comte Ramon Despuig i els esmentats religiosos. Lluís Roura també aporta al seu text una breu però acurada biografia d’aquests participants.
 
Malgrat la transformadora Visio que tradicionalment s’ha donat a la Constitució de 1812, es evident que gran part de les seves propostes no van arribar a concretar-se i tampoc no es varen abordar alguns del problemes mes importants de principis del segle XIX, com ara la “fam de terres”, el problema educatiu o les dificultats econòmiques d’una bona part de la població.
 
A més a més del debat i l’aprovació del text constitucional, a les Corts de Cadis es desenvolupa tot un seguit de debats amb un objectiu prou clar: l’eliminació o la rectificació dels elements jurídics característics de l’Antic Regim. A les Corts de Cadis s’aprovaren un conjunt considerable de decrets i lleis; malgrat aquest esforç legislador, la difícil situació bèl·lica de l’estat feia gairebé impossible la seva materialització. Les mesures que perseguien un sistema parlamentari modern d’arrels liberals no afectaren exclusivament els estaments privilegiats. Així, al marge de les reformes ja indicades, també aquest corpus va suposar la practica desaparició i desamortització de les terres comunals.
 
El període finalitza amb el retorn de Ferran el Desitjat al govern, la seva tornada al marc de 1814 capgira tots els anteriors moviments i retorna a la política dels segles anteriors. D’aquesta manera, novament la política absolutista cancel·larà el canvis liberals duts a terme als seus territoris, i aconseguirà per alguns anys, paralitzar el procés de dissolució de l’Antic Regim i dels ideals de canvi que arrelaren a alguns indrets de les terres insulars, temes que %u2013sens dubte%u2013 ens suggereix aquesta lectura.