| 
Testimoni dels anys del canvi
Miquel Rosselló repassa el moviment universitari a
Barcelona durant la darrera etapa de la dictadura amb el llibre De la
foscor a l’esperança, memòries d’un estudiant antifranquista.Problemes, somnis i lluites en la vida d'un estudiant universitari
antifranquista a Barcelona durant els darrers anys de la dictadura és el
que explica el mallorquí Miquel Rosselló en el llibre
autobiogràfic "De la foscor a l'esperança. Memòries d'un estudiant
antifranquista". Publicat per Documenta Balear, l'autor hi desgrana el
seu testimoni d'allò que foren aquells anys i el sentiment de la
comunitat universitària.
"Se m'acudí oferir una modestíssima
aportació al coneixement de l'època final del règim. És un temps que no
té tanta literatura si ho comparam amb la que s'ha generat entorn de la Guerra Civil
i de la postguerra. Només en vull donar la meva visió: no és cap llibre
d'història", declara l'autor, que hi relata la seva història entre el
1968 i el 1973.
"Llavors era un jove estudiant de classe mitjana i
procedent d'una família addicta al règim", manifesta l'escriptor,
testimoni d'un temps de relleu en què "els fills dels vencedors de la
guerra s'incorporaven a la lluita democràtica".
Miquel Rosselló aterrà a Barcelona per estudiar-hi Ciències Econòmiques
i ben aviat començà a participar en les accions antifranquistes
inspirades en el moviment del Maig del 68 francès. "N'arribaren el
compromís polític, la contestació global i la crítica dels costums, una
visió diferent de les creences religioses: era el temps de deixar-se els
cabells llargs, dels Beatles i també de topar amb la censura", explica
l'estudiós, que troba "una satisfacció i un honor haver participat en
aquella època de lluita".
Com a conseqüència de la seva
militància en organitzacions d'esquerra, fou detingut per la Policia
política franquista. "Em varen tenir arrestat a la prefectura de l'avinguda Laietana
per un assumpte de propagandas ilegales, que no era res més que
publicar en un fullet allò que un pensava, cosa que ara es pot fer
onsevulla i es considera normal", comenta Rosselló, que llavors fou
"torturat i sentenciat per un tribunal d'ordre públic a una condemna de 2
anys i 4 mesos de presó".
Segons ell, De la foscor a l'esperança conté dues reflexions bàsiques.
"La primera és la constatació del pes del franquisme sociològic.
Realment, hi havia gent satisfeta i a gust dins un règim dictatorial.
L'altra és que la tesis de la ‘dictatova' no és certa i això ho
demostren fets objectius reals, perquè en els darrers anys encara
s'empresonava gent per idees polítiques, es torturava i Franco firmava
execucions quan ja era al llit de mort", assevera.
L'autor no pot evitar sentir simpatia per un moviment com el del 15-M,
que en certa mesura li recorda l'època d'universitari per l'oposició a
allò establert. "Tot allò que comporta està molt bé: em pareix molt
positiu que hi hagi una inquietud de lluitar i moure's per millorar el
sistema democràtic, però no s'ha de confondre tampoc la situació de
llavors amb la d'ara", sosté l'estudiós, que opina que organitzar-se per
al combat "llavors resultava més fàcil, perquè l'enemic era ben
visible".
Veure notícia
De la foscor a l’esperança
Rosselló del Rosal, Miquel
El testimoni personal d’un jove mallorquí de classe mitjana, que va participar en les accions antifranquistes entre el 1968 i el 1973.
