| 
Feliçan novan jaron, esperança!
Fa quinze dies, els amics Josep Maria Solé i Sabaté i Ferriol Macip
Bonet presentaren Història de l'esperanto als Països Catalans, un tercer
volum que tracta, de manera amena i rigorosa, aspectes diversos del
moviment entre 1900 i 1940. La premsa illenca no se n'ha fet ressò, tot i
la petjada històrica i cultural de les Balears reflectida a les
ponències de Xavier Margais, historiador i autor, entre d'altres
llibres, d'El moviment esperantista a Mallorca i Elisabet Abeyà,
traductora, escriptora i impulsora de l'escola Mata de Jonc. Margais
publica en el nou volum: El moviment esperantista a Mallorca: Una
víctima més de la repressió franquista, Noves sobre l'esperantisme a Maó
i L'esperanto, l'esperantisme i la seva relació amb alguns règims,
mentre que Abeyà hi aporta Joan Mascaró: Entre Orient i Occident.
A
final del s. XIX, Lluís Llàtzer Zamenhof, un oftalmòleg polonès
d'origen jueu, publicà la primera gramàtica per establir una llengua
universal complementària, perquè creia que els conflictes entre nacions
derivaven de no disposar d'un codi neutral comú. Sobre 16 regles, sense
excepcions, i un vocabulari procedent de molts d'idiomes, encara que
fonamentat sobre el llatí, l'esperanto s'expandí a Rússia, Amèrica, la
Xina i el Japó. A Europa, al principi, s'encerclà en àmbits d'alta
cultura i professions liberals. El 1905 se celebrà el primer Congrés
Universal que, excepte els anys de les guerres mundials, s'ha celebrat
anualment amb la participació destacada dels Països Catalans: 1909 a
Barcelona, 1925 a Mallorca i 1993 a València. L'esperantisme va néixer
amb valors que van més enllà dels estrictament lingüístics. És un
moviment que juga a favor de l'enteniment entre els humans, per un món
més just i solidari. Això constitueix la interna ideo de l'esperanto,
connotat de pacifisme i de germanor entre els pobles. És fàcil deduir
que, amb aquest objectius, patiria repressió. Un dels grans defensors
del nou idioma, Lleó Tolstoi, va veure com, després de col·laborar en la
revista, La esperantisto era prohibida a tot l'imperi rus per la
censura dels tsars. Les vicissituds del s. XX jugaren sempre a la
contra. La Gran Guerra i la mort, el 1917, de Zamenhof provocaren una
reculada, però quan l'esperanto va revifar va prendre embranzida entre
la classe treballadora, fins al punt que era conegut com "el llatí dels
obrers". A Alemanya, on gaudia de gran popularitat, Hitler la
criminalitzà a Mein Kamf qualificant l'esperanto de "llengua universal
de la conspiració jueva".
Notícia completa
El moviment esperantista a Mallorca (1898-1938)
Margais Basi, Xavier
El moviment esperantista arribà a Mallorca procedent dels intercanvis que els mallorquins realitzaren amb el continent al final del segle xix. El 1907 es fundà l’Esperantista Klubo Palma i, al seu vol ...
