Qui som? Contacte Distribuïdors Enllaços Subscripcions

Inici Novetats Catàleg Notícies

Accés Usuaris

Usuari Contrassenya Recordar contrassenya

Deixar de recordar contrassenya

Inici > Notícies/Premsa >

|

Corrents de la poesia insular

Fa uns dies arribà a les nostres mans el darrer lliurament de la col·lecció “Quaderns d’Història Contemporània de les Balears“ de l’editorial Documenta Balear que du per títol Corrents de la poesia insular del segle XX (núm. 68), redactat per Margalida Pons, professora de literatura catalana i teoria de la literatura a la Universitat de les Illes Balears.
El principal objectiu del llibre és oferir als lectors un conjunt d’obres amb informació diversa sobre matèries relatives al passat recent de les Illes Balears així com també proporcionar al professorat d’història uns materials didàctics útils per a la incorporació del passat immediat a les Balears a les seves classes també facilitar un millor coneixement de cadascuna de les illes, atès que ha alternat volums d’abast interinsular amb uns altres que fan referència a una illa determinada.
La finalitat d’aquesta obra és, en paraules de l’autora, “oferir una visó panoràmica de la poesia en llengua catalana produïda a les Illes Balears en el segle XX”. Aquesta frase, a més d’òbvia, és realment fidel a la realitat, encara que per nosaltres queda curta. El llibre és un magnífic estudi, millor dit, una veritable lliçó on es repassen sense excepció els principals aspectes, els autors i les obres de la poesia insular en llengua catalana. No és ni molt menys un inventari de noms o d’obres a l’ús -i abús-, sinó que té molts de trets propis d’un assaig, d’un exhaustiu resum no gens carregat -ni afectat- d’eruditisme buit. En tan sols les 64 pàgines que imposa la col·lecció s’han condensat els moviments poètics del segle XX (amb llurs autors i obres més significatives) i tot exposat d’una manera senzilla, directa i completa. La tasca, com és veu, no era a priori gens fàcil.
Però si per un costat aquest treball conté la virtut que acabam d’exposar, per al neòfit esdevé un magnífic recurs per fer propis els fonaments sobre els quals s’aixeca cadascun dels corrents literaris esdevinguts al llarg la centúria passada.
L’arquitectura del llibre es basa en la relació autor-textos amb totes les etapes evolutives del fet poètic. En el primer capítol es fa una repassada a les dues primeres dècades del segle sota l’epígraf “modernistes, classicistes i un rerefons romàntic”; és seguit per l’anàlisi de la poesia publicada entre el 1920 i el 1950, és a dir, on s’exposen bàsicament les claus de la subtil evolució de l’impressionisme al simbolisme; a continuació, s’aprofundeix en les dues dècades que separen el 1950 del 1970, moment on irrompen les noves veus que trenquen amb la llarga tradició classicista mallorquina; en penúltim lloc, les dues dècades que van del 1970 fins al 1990, un període de “permanències i de ruptures”; i finalment el darrer decenni, on s’enfoca damunt l’eclosió productiva esdevinguda fins a l’entrada en el tercer mil·lenni.
Un altre dels encerts és la breu selecció de textos -un total de 14- que aporta el llibre al final. En lloc d’oferir la clàssica antologia poètica o bé una selecció de textos crítics o historiogràfics, Margalida Pons ha optat per presentar un recull de fragments que mostren clarament l’evolució dels conceptes del poeta en qüestió i de la poesia en el període de referència. És a dir, tal com argumenta l’autora, “una mostra de les artes poeticae del XX i dels primers anys del XXI”. Hi trobarem veritables referents com ara un fragment d’El futurisme i altres assaigs de Gabriel Alomar, de la Humanització de l’art i altres escrits de Joan Alcover, el bessó del manifest de L’Ultra (text signat per J. Alomar, F. Bonanova, J. L. Borges i J. Sureda en 1921), dos paràgrafs -millor dit, dues sentències- de Jean Serra contingudes al volum Paraula de poeta, o les màximes del col·lectiu Pèl Capell, entre d’altres.
 Tot i que la mateixa autora fa palès que el llibre vol “servir d’eina per situar els autors i els textos de la poesia insular en un mapa literari que no és l’únic possible”, creim que el seu enfocament és, amés de breu i complet, inequívocament encertat, tot sense defugir en cap moment la finalitat didàctica amb què ha estat concebut. Una obra de consulta i alhora de relectura obligada.