Qui som? Contacte Distribuïdors Enllaços Subscripcions

Inici Novetats Catàleg Notícies

Accés Usuaris

Usuari Contrassenya Recordar contrassenya

Deixar de recordar contrassenya

Inici > Catàleg >

|

Feminisme, xarxes socials, els refugiats al Mediterrani, el canvi climàtic... Són alguns dels temes d’aquests joves dramaturgs de Balears.

Matrioshka
Què passaria si la nostra societat occidental no s’hagués estructurat des d’un punt de vista masculí des del seu orígen? Com funcionaríem en comunitat? I si ho imaginem?
Matrioshka pretén ser un viatge col·lectiu a través de diferents dones vilipendiades de la història per tal d’analitzar i canviar els patrons que les van fer ser tractades així.


Latituds
Som l’any 2095. El món ha canviat. Tan sols queden els humans i les mil màquines que han hagut d’inventar per continuar vivint a un planeta que fàcilment arriba als 90 graus. Un grup d’adolescents (Júlia, Àgueda, Efrem,Lina, Marta i Guille) viatjaran fins a diferents punts clau de la història per entendre com hem arribat a aquestes condicions tan tristes.


Antàrtida
El punt de partida de la peça és una investigació que duen a terme de manera paral·lela universitats d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica, amb alumnes de centenars d’instituts, sobre l’ús de les noves tecnologies entre els adolescents i la dependència que els genera. Els alumnes protagonistes seleccionats romandran tancats al centre d’investigació durant sis dies, sense tauletes tàctils ni telèfons mòbils que els connectin amb l’exterior.


Cors d’aigua
Cors d’aigua és l’aventura de Kala, una jove refugiada que emprèn un viatge de Síria cap a Europa, on veurà les diferències entre el món occidental i el seu país, la situació diferent de les dones%u2026 Kala no viatja sola, i per això tindrà moltes coses per aprendre de les companyes i dels companys. L’objectiu de l’obra és reivindicar la pau i l’amor que falta.


Desaparició (no) accidental d’uns joves
Desaparició(no) accidental d’uns joves és una peça que jo col·locaria dins de les noves dramatúrgies. Un text inacabat. Un text per estripar. Un text per començar a crear en col·lectiu. Una narració amb moltes veus, amb una presència brechtiana que l’acompanya. Juvenil i adulta. Un cant i un crit. Un crit a la dissidència pedagògica.

(Madrid, 1974)
Periodista i autor teatral. Autor de Coses que no t’he contat, estrenada a la Sala Trampa, interpretada per Aina Zuazaga i Vicka Duran, i dirigida per Ferran Bex; Pickford, una comèdia muda musical estrena i representada durant sis setmanes consecutives al Novo Cafè Lisboa; Antàrtida, participant a la convocatòria «Ficcions» del Teatre Principal; Amarg, estrenada l’octubre del 2019 a la Firab!, dirigida per Josep R. Cerdà i interpretada per Núria Fiol, Marina Nicolau i Ona Borràs; coautor de l’adaptació de la novel·la La Malcontenta, de Sebastià Alzamora, dirigida per
José Martret, interpretada per Agnès Llobet, estrenada al Teatre de Santanyí l’abril del 2019 i actualment en gira. També he escrit una quinzena de peces breus, moltes d’elles de contingut social.

Tinc 17 anys i visc a Ariany, encara que sempre m’he sentit molt cosmopolita. Des de ben petita m’ha agradat la literatura, escriure, anar al teatre%u2026 i no des de sempre he estat conforme amb la meva realitat, per això escrivia, per intentar fugir-ne. Un dia vaig pensar en totes aquelles persones que no deuen estar conformes amb la seva realitat i ni tan sols tenen accés a un llibre o no tenen cap via per fugir-ne. A partir d’aquest moment vaig decidir escriure sempre en memòria de totes aquelles i aquells.
Cors d’aigua és l’aventura de Kala, una jove refugiada que emprèn un viatge de Síria cap a Europa, on veurà les diferències entre el món occidental i el seu país, la diferent situació de les dones%u2026 Kala no viatja sola i per això tindrà
moltes coses per aprendre de les seves companyes i companys. L’objectiu de l’obra és reivindicar la pau i l’amor que falta.

(Mallorca, 1996) és una actriu formada a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears. Ha completat la seva formació a la Hochschule fu%u0308r Ku%u0308nste im Sozialen d’ Ottersberg (Alemanya), a la Sala Beckett de Barcelona i a la Universitat de Barcelona amb un Postgrau en gestió i producció d’espectacles i festivals.
En l’àmbit de la dramatúrgia ha escrit algunes peces breus com Jo sóc la Cifuentes, estrenada al Festival Nunart de Barcelona, Buid-Or, basada en textos de Wajdi Mouawad, o la peça infantil En Jordi era el drac. Va ser guanyadora del premi Art Jove de dramatúrgia 2019 amb l’obra Rent me bitch, estrenada al Mar i Terra, i produïda per Las Primas de Bárbara. El seu darrer treball com dramaturga ha estat Latituds, peça integrada dins el programa Ficcions del Teatre Principal de Palma.
Des del 2019 és presidenta de l’Associació de dramaturgues i dramaturgs de les Illes Balears.

Nascut un 16 d’abril de 1994 a Brussel·les. Transportat a Menorca amb tres setmanes de vida respiratòria, si m’he de
sentir d’alguna banda, és de l’illa talaiòtica, filla del vent i del mar. Infància i adolescència tranquil·la. Joventut moguda.
He estudiat a l’acadèmia el grau en Arts Escèniques, a l’Eram, centre adscrit a la Universitat de Girona. Una bella regió. També he viscut a Belo Horizonte, Brasil. Una història i una experiència molt colpidora i molt inspiradora per a mi.
Actualment, creador escènic rodamons.
Desaparició (no) accidental d'uns joves és una peça que encapçaria dins de les noves dramatúrgies. Un text inacabat. Un text per destripar. Un text per començar a crear en col·lectiu. Una narració amb moltes veus, amb una presència brechtiana que l’acompanya. Juvenil i adulta. Un cant i un crit. Un crit a la dissidència pedagògica.

(Barcelona, 1987).
És una actriu formada a l’Institut del Teatre de Barcelona. Va completar la seva formació a Berlín, amb la companyia
de teatre de carrer Theatre Fragile, i també amb l’English Theatre de Berlín. Des d’aleshores viu entre Barcelona i Mallorca, on ha treballat com a actriu amb directors com Andrés Lima, Paco Azorín, Carlota Subirós,
Nies Jaume, Pep Tosar, Rafel Duran, Oriol Broggi, Jaime Pujol o Toni Gomila, amb qui col·labora regularment a través de la seva companyia Produccions de Ferro.
En televisió ha treballat en la minisèrie Barcelona ciutat neutral i Sudoku, ambdues de TV3. I és personatge fix d’Amor de cans, d’IB3.
La seva recerca passa per les noves formes de dramatúrgia, i per això crea juntament amb Jaume Madaula la companyia Aflel Teatre. És dramaturga de les peces Monstres, Brossat, Nebraska, Dones de palla, Alenar i Batec, i del projecte d’art urbà Herois anònims. És coordinadora d’“Al cel mos vegem tots plegats”, un cicle en el Teatre Maldà de Barcelona basat en la reformulació de les Rondalles mallorquines.
Què passaria si la nostra societat occidental no s’hagués estructurat des d’un punt de vista masculí des del seu origen? Com funcionaríem en comunitat? I si ho imaginam? Matrioshka pretén ser un viatge col·lectiu a través de diferents dones vilipendiades de la història per tal d’analitzar i canviar els patrons que les van fer ser tractades així.