Qui som? Contacte Distribuïdors Enllaços Subscripcions

Inici Novetats Catàleg Notícies

Accés Usuaris

Usuari Contrassenya Recordar contrassenya

Deixar de recordar contrassenya

Inici > Catàleg >

|

Un recull monogràfic d’anècdotes del paisatge humà d’Artà.

El títol d’«Anecdotari artanenc» són un conjunt de vuitanta-quatre relats i un epíleg, recollits a Artà o que els protagonitzen personatges de la vila. El text original que ara publicam es troba contingut en dos quaderns manuscrits que el pare Ginard va començar a redactar el 1932 i en certa manera, són complementaris dels Croquis artanecs. Si aquests són un homenatge al paisatge natural i urbà d’Artà, amb l’«Anecdotari» l’autor es proposa retre un homenatge al paisatge humà que habita el poble i li dona vida.


Tot i que el propòsit té més relació amb la pràctica de l’escriptura creativa que no amb la pràctica de la folklorística, Rafel Ginard deu ser el primer folklorista català que es proposa dur a terme un recull monogràfic d’anècdotes.


Per a aquesta edició, Jaume Guiscafrè ha transcrit el text original de Rafel Ginard respectant-ne totes les peculiaritats, però n’ha regularitzat l’ortografia i la puntuació segons la normativa actual.

(Sant Joan, 1899 - Artà, 1976)
Folklorista, poeta i prosista.


Fill d’una família humil, va ingressar al Convent dels Pares Franciscans d’Artà el 1913 i va ser ordenat sacerdot el 1924. A Artà va descobrir el paisatge i les tradicions folklòriques, elements essencials en la seva obra. El 1974 l’Ajuntament d’Artà el va proclamar Fill Adoptiu i l’Ajuntament de Sant Joan, Fill Predilecte.
És conegut, sobretot, com a autor del Cançoner popular de Mallorca, un recull de més de 15.000 cançons tradicionals, pel qual va ser premiat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1949 i va rebre el Premi Ciutat de Palma de folklore el 1958. 
Va publicar, com a prosista, nombrosos articles a les revistes Llevant, El Heraldo de Cristo i Bellpuig. Precisament, els Croquis artanencs són fruit de les col·laboracions en prosa que Ginard va publicar primer a la revista Llevant i més tard a la revista Bellpuig, entre 1927 i 1967. Aquest recull de proses se centren en el poble d’Artà i el seu paisatge i són un exemple de l’ideari de l’Escola Mallorquina.
Com a poeta, va ser guardonat diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona.