Qui som? Contacte Distribuïdors Enllaços Subscripcions

Inici Novetats Catàleg Notícies

Accés Usuaris

Usuari Contrassenya Recordar contrassenya

Deixar de recordar contrassenya

Inici > Catàleg >

|

Edició bilingüe dels millors poemes de Giuseppe Conte.

Edició bilingüe dels millors poemes de Giuseppe Conte.
Els arbres que són blaus..., Arqueòleg dels meus dies..., L’Oceà i l’Al·lot caminen, La saviesa de les abelles, Massa humà un destí, Veritable infelicitat, Coses que demanen llàgrimes, L’humil déu de l'alba...


Llegiu el Sumari

(Porto Maurizio, 1945) és una de les veus més destacades de la literatura italiana. Poeta, assag­ista, novel·lista, autor d’obres teatrals i traductor: en tots els gèneres que ha explorat, Conte no ha deixat mai de subratllar el valor de la literatura, sobretot en un món contemporani com el nostre que cerca anul·lar l’anhel de bellesa i de poesia. Precisament en defensa d’aquests valors ha promogut l’any 1994 l’emblema de Santa Croce, ocupant la basílica florentina per refermar, al costat d’altres intel·lectuals i escriptors, la primacia espiritual de la poesia. Entre les obres més recents recordam el recull de poesies Ferite e rifioriture (2006, Premio Viareggio), i les novel·les La casa delle onde (2005, finalista Premio Strega), L’adultera (2008) i la darrera Il male veniva dal mare (2013).


Bibliografia
Poesia
Il processo di comunicazione secondo Sade, Marano di Napoli, Altri
termini, 1975; ristampa con introduzione di F. Napoli, Ancona,
peQuod, 2005.
L’ultimo aprile bianco, Milano, Società di poesia, 1979.
L’Oceano e il Ragazzo, introducció i notes G. Ficara, Milano, Rizzoli,
1983.
Le stagioni, introducció i notes de G. Ficara, Milano, Rizzoli, 1988.
La lirica d’occidente. Dagli inni inni omerici al novecento, antologia
poètica a cura de G. Conte, Parma, Guanda, 1990; reimpressió
Milano, TEA, 1998.
Dialogo del poeta e del messaggero, Milano, Mondadori, 1992.
Canti d’oriente e d’occidente, Milano, Mondadori, 1997.
Nuovi canti, prefazione di R. Copioli, Genova, San Marco dei
Giustiniani, 2001.
La poesia del mondo. Lirica d’Occidente e d’Oriente, a cura de G.
Conte, amb un escrit d’Adonis, Parma, Guanda, 2003.
Ferite e rifioriture, Milano, Mondadori, 2006.


Narrativa
Primavera incendiata, Milano, Feltrinelli, 1980.
Equinozio d’autunno, Milano, Rizzoli, 1987.
Le manuscript de Saint-Nazaire, edició bilingu%u0308e, Maison des
Écrivains Étrangers et des Traducteurs de Saint-Nazaire, 1989.
I giorni della nuvola, Milano, Rizzoli, 1990.
Fedeli d’amore, Milano, Rizzoli, 1993.
L’impero e l’incanto, Milano, Rizzoli, 1995.
Il ragazzo che parla col sole, Milano, Longanesi, 1997; reimpressió
Milano, TEA, 1999.
Il terzo ufficiale, Milano, Longanesi, 2003; reimpressió Milano,
TEA, 2005.
La casa delle onde, Milano, Longanesi, 2005.
L’adultera, Milano, Longanesi, 2008.
Angelina’s lips, traducció anglesa de R. Buranello, edició bilingu%u0308e,
Oakville (Ontario), Guernica Editions, 2011.
Il male veniva dal mare, Milano, Longanesi, 2013.


Assaig
La metafora barocca, Milano, Mursia, 1972.
Metafora, scritti di G. Bomsiepe et alii, a cura de G. Conte, Milano,
Feltrinelli, 1981.
Il mito giardino, prefaci de D. Paparoni, Siracusa, Tema Celeste
Edizioni Prisma, 1990.
Terre del mito, Milano, Mondadori, 1991; segona edició Milano,
Longanesi, 2009.
Manuale di poesia, Parma, Guanda, 1995.
Il sonno degli dei. La fine dei tempi nei miti delle grandi civiltà, Mila -
no, Rizzoli, 1999.
Il passaggio di Ermes. Riflessione sul mito, Milano, Ponte alle Grazie,
1999.
Lettera ai disperati sulla primavera, Milano, Ponte alle Grazie, 2006.
Viaggio sentimentale in Liguria, prefaci de D. Astengo, Ventimiglia,
Philobiblon, 2010.


Teatre
Boine, llibre d’òpera per a la música de Gianni Possio, Milano,
Rugginenti, 1986.
Veglia. Oratorio per soli, sestetto vocale e orchestra da camera, a partir
d’una idea de M. Paladino, Pescara, Carsa Edizioni, 1992.
Le Roi Arthur et le sans-logis, (Re artù e il senzatetto), edició bilingu%u0308e,
Maison des Écrivains Étrangers et des Traducteurs de Saint-
Nazaire, 1995.
Ungaretti fa l’amore. Azione per voce e musica, Sanremo, Ariston, 2000.
Nausicaa, introducció de F. Pierangeli, Manziana, Vecchiarelli, 2002.


Traducció
P. B. Shelley, Ode al vento di ponente, seguit de Nota per una traduzione,
in «Il Verri», 12, 1978.
D. H. Lawrence, La donna che fuggì a cavallo, Milano, Guanda,
1980.
W. Blake, Canti dell’innocenza e Canti dell’esperienza, in Id., Opere,
Milano, Guanda, 1984.
D. H. Lawrence, Poesie, Milano, Mondadori, 1987.
P. B. Shelley, Poesie, Milano, Rizzoli, 1989.
S. Rezvani, L’ottavo flagello, Milano, Rizzoli, 1991.
W. Whitman, Foglie d’erba, Milano, Mondadori, 1991.
W. Whitman, O Capitano! Mio capitano!, Milano, Mondadori,
1995.


Traduccions de les obres de Giuseppe Conte
L’Océan et l’Enfant, traducció de J. B. Para, Paris, Arcane 17, 1989.
Les saisons, traducció de J. B. Para, N. P. Cahier de Royaumont,
1989;
Osenne Ravnogenstvie, Moscow, Raduga, 1993.
Terre du mythe, traducció de N. Campodonico, Saint-Nazaire, Ar -
ca ne 17, 1993.
The Ocean and The Boy, traducció de L. Stortoni, Berkeley, Hespe -
ria Press, 1997.
Modlitba k larum. Ai lari, traducció i epíleg a cura de F. Zdenek,
Praga, Nakladatelstvi Vlasty Brtnikove, 1998.
The seasons, traducció de L. Stortoni, Chapel Hill, The University
of North Carolina, Annali d’italianistica, 2001.
Villa Hanbury et autres poèmes, anthologie, traduit et préfacé par J.B.
Para, L’Escampete, 2002.
Farah bila ism, a cura d’ Hadam Oudghiri, prefaci en vers d’Adonis,
Damasco, Attakwin, 2014.
----------------------------

Els traductors


Irene Baccarini
 
Irene Baccarini va néixer a Roma el 1982 i viu  a Genzano. Ha aconseguit el Doctorat de Recerca en Italianística a la Università di Roma “Tor Vergata” presentant una tesi titulada Mario Luzi: il ‘sistema’ della natura. En les seves recerques s’ha ocupat d’autors i moments diversos de la literatura italiana i europea, a la qual ha realizat diverses contibucions: des de Dante a Leopardi, de Peter Weiss a Ungaretti, fins al contemporani Giuseppe Conte. Participa en la redacció de la  Revista Internacional «Dante», dirigida per Rino Caputo i Dante Della Terza. Forma part del consell de redacció de la Revista Superna, publicada a Palma, i dedicada a traduccions d’altres llengües al català. Ha participat en la traducció a l’italià, juntament amb Lluís Servera i Valentina Ripa,  de l’antologia poètica Dietro le ali che fuggono d’Antoni Vidal Ferrando, publicada a Itàlia per Sentieri Meridiani (2015) i presentada al Salone Internazionale del Libro de Torino.

És tutora en l’àmbit del projecte “Teledidattica %u2013 Università in carcere”, portat endavant per la Università di Roma “Tor Vergata” i de la Presó romana de Rebibbia, gràcies al qual alguns detinguts poden elegir  inscriure’s als cursos universitaris i seguir les lliçons a distància. Més enllà de l’escriptura assagística es dedica a la poesia: en el 2011 ha publicat el recull Passi, Giulio Perrone editore, i en el 2013, sempre amb Perrone, ha aparegut el segon recull amb el títol de Personae.


Lluís Servera Sitjar

(Palma, 1966). Arrelat a Montuïri des de la infantesa. Llicenciat en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears. Ha publicat els següents llibres de poemes: Poemes al silenci dels pins (1995), Els dies de la tendresa (1997), El desgel de la memòria (Capaltard, 2001) i Els caires de la claror (Capaltard, 2004) . Va obtenir la Rosa d’or de Castellitx, Algaida, 2012, pel recull inèdit Alcoraia.  Ha publicat recentment Més enllà d’Arequipa (Lleonard Muntaner, 2015). Els cantautors Josep Arnau Estrades i Joan Manel Escobedo li han musicat alguns poemes. Ha participat en diverses antologies de poesia com la recent Versos per la llengua (Arrela, 2014). Com a traductor ha traduït del castellà al català Montuïri a dues veus de Martha Elena Valiente (Ajuntament de Montuïri, 2008) i de l’italià al català  La Passió, Via Crucis al Colosseu de Mario Luzi (Lleonard Muntaner, 2010), premi Giorgio  Ugolini jr., Università degli studi di Urbino (2011),  Mitografies i altres dèries  de  Pietro Civitareale (Documenta Balear, 2012) i El dolor de Giuseppe Ungaretti (Eumo editorial, Jardins de Samarcanda, 2013). Juntament, amb Irene Baccarini i Valentina Ripa, ha tengut cura d'una antologia en italià-català, basada en l'obra poètica d'Antoni Vidal Ferrando, titulada Dietro le ali che fuggono (Sentieri Meridiani, 2015). Ha traduït  al català la novel·la Senso de Camilo Boito (Ensiola, 2015). Ha col·laborat amb la revista S'Esclop i col·labora habitualment amb la revista Bona Pau de Montuïri. Des de l'any 2012 coordina la revista de traduccions Sup