| 
Pere Fullana comenta "Les varietats locals de les illes Balears"
El passat divendres servidor assistí a una presentació vip-pagesa del llibre Varietats locals de les Illes Balears,
d'Aina Socies Fiol. A banda de la intervenció magnífica de l'autora, hi
intervingueren Joan Mas Collet i Antoni Garcias, dos pagesos que
pensen, expliquen i viuen la pagesia d'una forma radicalment moderna.
Afortunadament l'agricultura forma part del patrimoni comú de la Part
Forana, un patrimoni a mig camí entre l'intangible i el tangible, però
sortosament considerat com un component que també té els seus tècnics i
els seus experts, en aquest cas acompanyant aquells que mentenen viva la
terra.
En aquests instants en què cauen els principals gratacels de la
globalització hom s'adona que la terra constinua lleial i manté la seva
solidaritat i complicitat amb aquella part de la humanitat que manté una
actitud cordial i harmoniosa amb la natura. El secret de l'existència
humana només troba respostes en la relació que l'home manté amb el medi,
amb la manera com tracta la mare terra. L'acte de presentació va ser
una ocasió per redescobrir el sentit real i metafòric de la llavor,
perquè de la mala llavor mai no surt bon fruit. En pot sortir molt de
fruit de la mala llavor i desafortunadament els mercats fonamenten el
negoci de la producció en llavors que han estat maltractades i forçades
per una ciència mal entesa i mal aplicada. En aquest sentit servidor
desitjaria contemplar el clam de les associacions a favor de la vida
també compromeses amb les llavors i amb tota la naturalesa, perquè res
no s'explica en solitari i la vida humana no es pot deslligar de la vida
de la resta d'essers amb els quals compartim el planeta.
Avui sabem que, desgraciadament, gran part dels mals del planeta són
una conseqüència de les males llavors, individus i franquícies que
s'enriqueixen a costa de fer malbé, explotar i anorrear les
particularitats, sobretot la biodiversitat cultivada. Ocupats en defensa
dels components simbòlics dels país, dels quals la llengua n'és el
principal i més representatiu, per ventura deixam de banda l'existència
d'altres elements sense els quals difícilment podem explicar les olors,
els gusts i els records que constitueixen l'esperit i l'ànima de cada
país. Allò que menjam i allò que elegim menjar no és un fet casual i
secundari, sinó el domini que explica allò que pensam i allò que aspiram
a fer amb la nostra vida.
Allò que els nostres conreen també explica l'essència, la manera de
ser i allò que aspiram a ser com a societat, precisament perquè posa en
evidència el model de societat amb la qual ens identificam, valoram i
elegim per anar obrint pas al futur. Fa temps que les redaccions dels
diaris no fan olor de tinta, ni de rotativa, ni de fum, ni d'alcohol,
una mescla que els periodistes, escriptors i intel·lectuals d'ahir feien
servir com a estímul per a la seva creativitat. A mesura que ens anam
acostant a la meta, servidor sent una certa nostàlgia d'aquella redacció
de Diari de Baleares d'abans, una enyorança semblant a la que
experimenten els pagesos quan observen la pell gastada dels seus pares,
mentre els seus fills no volen baixar del cotxe i desafien el futur amb
el mòbil.
Varietats locals de les Illes Balears
Socies Fiol, Aina Maria
Eina bàsica per a la recuperació i conservació del nostre patrimoni genètic, agronòmic i cultural.
