Qui som? Contacte Distribuïdors Enllaços Subscripcions

Inici Novetats Catàleg Notícies

Accés Usuaris

Usuari Contrassenya Recordar contrassenya

Deixar de recordar contrassenya

Inici > Notícies/Premsa >

|

Pere Fullana comenta "Les varietats locals de les illes Balears"

El passat divendres servidor assistí a una presentació vip-pagesa del llibre Varietats locals de les Illes Balears, d'Aina Socies Fiol. A banda de la intervenció magnífica de l'autora, hi intervingueren Joan Mas Collet i Antoni Garcias, dos pagesos que pensen, expliquen i viuen la pagesia d'una forma radicalment moderna. Afortunadament l'agricultura forma part del patrimoni comú de la Part Forana, un patrimoni a mig camí entre l'intangible i el tangible, però sortosament considerat com un component que també té els seus tècnics i els seus experts, en aquest cas acompanyant aquells que mentenen viva la terra.
En aquests instants en què cauen els principals gratacels de la globalització hom s'adona que la terra constinua lleial i manté la seva solidaritat i complicitat amb aquella part de la humanitat que manté una actitud cordial i harmoniosa amb la natura. El secret de l'existència humana només troba respostes en la relació que l'home manté amb el medi, amb la manera com tracta la mare terra. L'acte de presentació va ser una ocasió per redescobrir el sentit real i metafòric de la llavor, perquè de la mala llavor mai no surt bon fruit. En pot sortir molt de fruit de la mala llavor i desafortunadament els mercats fonamenten el negoci de la producció en llavors que han estat maltractades i forçades per una ciència mal entesa i mal aplicada. En aquest sentit servidor desitjaria contemplar el clam de les associacions a favor de la vida també compromeses amb les llavors i amb tota la naturalesa, perquè res no s'explica en solitari i la vida humana no es pot deslligar de la vida de la resta d'essers amb els quals compartim el planeta.
Avui sabem que, desgraciadament, gran part dels mals del planeta són una conseqüència de les males llavors, individus i franquícies que s'enriqueixen a costa de fer malbé, explotar i anorrear les particularitats, sobretot la biodiversitat cultivada. Ocupats en defensa dels components simbòlics dels país, dels quals la llengua n'és el principal i més representatiu, per ventura deixam de banda l'existència d'altres elements sense els quals difícilment podem explicar les olors, els gusts i els records que constitueixen l'esperit i l'ànima de cada país. Allò que menjam i allò que elegim menjar no és un fet casual i secundari, sinó el domini que explica allò que pensam i allò que aspiram a fer amb la nostra vida.
Allò que els nostres conreen també explica l'essència, la manera de ser i allò que aspiram a ser com a societat, precisament perquè posa en evidència el model de societat amb la qual ens identificam, valoram i elegim per anar obrint pas al futur. Fa temps que les redaccions dels diaris no fan olor de tinta, ni de rotativa, ni de fum, ni d'alcohol, una mescla que els periodistes, escriptors i intel·lectuals d'ahir feien servir com a estímul per a la seva creativitat. A mesura que ens anam acostant a la meta, servidor sent una certa nostàlgia d'aquella redacció de Diari de Baleares d'abans, una enyorança semblant a la que experimenten els pagesos quan observen la pell gastada dels seus pares, mentre els seus fills no volen baixar del cotxe i desafien el futur amb el mòbil.