Cercador de Notícies
Calendari de notícies
21/10/2012 Diari de Balears Pere Fullana

Cançons d’ahir i d’ara

El jove musicòleg mallorquí Francesc Vicens Vidal (Palma, 1977) compta ja amb un repertori rellevant de publicacions, la darrera de les quals, centrada en la música i el turisme a la Mallorca dels anys seixanta. Parlam d'un llibre editat recentment amb bona crítica i una excel·lent acollida. És una obra que val la pena llegir. I no només per recordar nostàlgicament temps passats que deixaren records i experiències viscudes a mig camí entre el sentiment de culpa i el plaer. Ni que fos amb la intenció de recuperar una etapa optimista de la nostra era ja seria suficient per aconsellar aquesta lectura, però val la pena anar una mica més enllà.
Coneixem suficientment el compromís cultural i cívic de l'autor, però dubtàvem que se'n pogués sortir amb tanta dignitat i encert en una temàtica llenegadissa, com és ara tot allò que fa referència a la Mallorca del turisme i els mercats que ha generat. La música ha acompanyat la imatge que Mallorca ha transmès al planeta i li ha aportat un component de calidesa en molts casos, però també ha servit per deteriorar components essencials del país. La música ha creat un imaginari ambigu i incomplet d'allò que era en realitat Mallorca i, amb molt d'encert per part dels editors, l'obra porta per subtítol L'Illa imaginada.
Seguint el relat de l'obra, l'autor cita un article de Lluís Sarrahima de 1959, titulat Ens calen cançons d'ara, on pregonava que s'havia de cantar en català. L'impacte de la Nova Cançó que es desenvolupà amb força durant aquells anys és prou coneguda i ha estat estudiada en profunditat sobretot per Bartomeu Mestre -Balutxo- i d'altres, també en allò que hi ha aportat Mallorca al conjunt dels Països Catalans. Allò que no acabàvem d'encofrar era precisament la música comercial i no teníem clar les influències i els impactes que la música feta aquí o consumida aquí havia tingut sobre les generacions de joves illencs durant els anys seixanta.
Vicens ha investigat en profunditat el tema, l'ha ordenat i l'ha estudiat amb rigor, sense defugir cap dels seus vessants bàsics. Essencialment parla de música, però ho emmarca culturalment, socialment i políticament, perquè fins i tot la música més lleugera i feta aparentment només pel lleure tenia també els seus components polítics. Llegint aquest corpus musical i les seves interpretacions, ben acompanyat per un guia extraordinari, ben aviat hom s'adona del pes que la música ha tingut com a banda sonora que funciona en paral·lel a la imatge real d'una Mallorca sotmesa a un procés de metamorfosi.
Platges, hotels, carreteres, electrodomèstics, automòbils, avions i turistes esdevenen actors i elements essencials d'un paisatge al qual hem associat unes cançons i uns ritmes. Sobretot uns ritmes que parlen d'uns valors i unes mentalitats inventariades definitivament en el catàleg d'experiències que han donat forma a allò que defineix la societat illenca actual. Per sort pel país, tot allò ha tingut una continuïtat i hi persisteixen amb els resultats de la nova cançó i l'osmosi entre els nous corrents musicals de fora i les exigències culturals de l'interior.

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)