| 
Per una presència digna de la literatura a l’ensenyament
Per una presència digna de la
literatura a l’ensenyament, manifest de la I Jornada Litcat d’Intergrups
de Recerca [http://filcat.uab.cat/
PER UNA PRESÈNCIA DIGNA DE LA LITERATURA A L’ENSENYAMENT
Els sotasignats, coordinadors de grups de recerca sobre literatura catalana
contemporània d’arreu dels Països Catalans, redactem aquest manifest alarmats
pel greu desprestigi de la literatura a l’ensenyament. No és un fenomen nou ni
particular de la nostra cultura, sinó general en el món occidental, resultat d’un
llarg procés que ha provocat una disminució dels estudis literaris i una
subordinació de la literatura a altres matèries, cada vegada més relegada a una
funció subsidiària.
La literatura és l’art d’escriure. En aquesta qualitat
forma part dels coneixements que tots els estudiants han de dominar quan
completen l’ensenyament obligatori. Si això no s’esdevé, queden desconnectats d’un
aspecte bàsic de la transmissió cultural i esdevenen ciutadans incultes, però
la raó determinant per a l’estudi de la literatura és que la lectura dels
textos literaris més representatius és l’eina més eficaç per al domini de la
llengua, el punt de partida imprescindible per aprendre a escriure i a llegir
de manera correcta i per comprendre el món. Una expressió escrita fluida,
adequada i rica indica un ordre mental sense el qual resulta impossible
practicar, amb un mínim de garanties d’èxit, qualsevol activitat intel·lectual.
En l’actualitat, hi ha una quantitat alarmant d’estudiants que quan acaben l’ensenyament
secundari no saben llegir ni escriure amb correcció, i aquest defecte
condiciona no tan sols els que decideixen continuar la formació en els diversos
ensenyaments de lletres i humanitats sinó a tothom, sigui quina sigui la seva
dedicació professional futura.
Els factors que expliquen
que s’hagi arribat a aquesta situació, més greu que en etapes anteriors, són de
mena diversa. Els estudis de literatura cada vegada tenen una presència més
tangencial en l’ensenyament primari i secundari, fins a l’extrem que en molts
centres pràcticament ha desaparegut de les aules o s’ha convertit en un aspecte
complementari. Hi contribueix de manera poderosa, posem per cas, la indefinició
de l’assignatura en els currículums d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i
Batxillerat. No hi ha cap curs dedicat específicament a la matèria en l’ESO, i
en el Batxillerat la docència s’ha reduït a dues hores lectives a la setmana; per
la mateixa reducció s’ha vist afectada la docència de llengua, i aquesta
decisió ha desencadenat la conseqüència perversa que en molts centres es
dediquen les hores de literatura a l’ensenyament de la llengua, efecte
constatable fins i tot en alguns llibres de text. Les proves d’accés a la
Universitat reflecteixen aquesta subordinació de la literatura a la llengua i
condicionen la preparació de la matèria en el Batxillerat.
Aquesta menysvaloració de
la literatura en l’ensenyament mitjà es reprodueix en l’universitari, com es
pot comprovar en els plans d’estudis %u2015com els d’Educació, Filologia, Humanitats
i Traducció%u2015 que l’haurien d’incorporar o li haurien de proporcionar una
protagonisme molt més ampli.
Davant aquesta situació de
fet, els sotasignats, professors i investigadors de literatura catalana,
manifestem que
a. La literatura necessita un àmbit docent propi més ben
definit, articulat i ampli que l’actual.
b. L’estudi dels clàssics serveix alhora per a aprendre
llengua i literatura, i ajuda millor a la formació lingüística que la repetició
contínua de la normativa. És imprescindible que la gramàtica no es converteixi
en un món a part sinó que condueixi a la construcció correcta de textos. En una
frase precisa i lapidària, s’ha escrit que es pot ensenyar llengua prescindint
de la literatura, però no és tan segur que se’n pugui aprendre.
c. La literatura és un camp de treball d’immenses
possibilitats per als alumnes.
d. Resulta imprescindible treballar la redacció i l’expressió
escrita dels estudiants, promoure la lectura crítica de models literaris que
puguin arribar a imitar inconscientment, treballar la lectura en veu alta i l’aprenentatge
de memòria de textos literaris.
e. S’ha de potenciar de manera específica un ampli
coneixement i la lectura habitual de textos de literatura catalana perquè és l’única
ocasió en què molts estudiants entraran en relació amb la nostra història
literària.
Deixar-ho de banda significa tallar la transmissió cultural.
Tot això és especialment
important en moments com els actuals d’incorporació a l’àmbit cultural català
de masses àmplies de població de procedència molt diversa.
A més de les reflexions
que d’aquests punts es deriven per al docents, reclamem dels responsables de la
política d’ensenyament les mesures següents:
1. Que s’introdueixi la
literatura com a matèria amb temps específic assignat durant tot l’ESO.
2. Que s’incrementi el temps de docència que es dedica a
la llengua i a la literatura catalanes, amb un mínim de tres hores per setmana.
3. Que la literatura sigui avaluada de manera eficient %u2013i
no només testimonial, com fins ara%u2013 en els exercicis de la matèria comuna de
Llengua i Literatura Catalanes de les Proves d’Accés de la Universitat.
4. Que els currículums
educatius siguin elaborats per professors en actiu, estretament vinculats a la
docència de la llengua i especialment de la literatura catalana, autèntics
coneixedors de la realitat de l’ensenyament.
5. Que es controli el
compliment que, en les assignatures que correspon, s’hi ensenya realment literatura.
6. Que s’inclogui la
formació en literatura en els plans de formació inicial i permanent.
7. Que en les màsters de
Formació de Professorat de Secundària que organitzen les universitats es
comptabilitzi la Llengua i Literatura Catalanes com a especialitat pròpia i no
pas en un bloc amb Llengua i Literatura Espanyoles.
8. Que es promogui la
unitat literària de totes les variants de la llengua catalana.
9. Que des de les
administracions s’afavoreixin i es potenciïn les activitats extraescolars que
acostin els estudiants al fet literari.
10. Que es garanteixi i s’afavoreixi
institucionalment la recerca en literatura catalana.
El «Dictamen sobre la
situació de la literatura catalana en l’ensenyament secundari» (2007), redactat
per Jaume Aulet i Pere Martí i assumit pel Col·legi Oficial de Doctors i
Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, advertia
que és a l’educació obligatòria on es lliuren les més decisives batalles contra
la barbàrie i el buit. Com a societat avançada i com a cultura que ha de
defensar la seva identitat no ens podem permetre perdre-les contínuament, ni
que la brillant literatura de la nostra nació quedi relegada a un paper
testimonial en l’àmbit universitari. L’estudi i la pràctica de la literatura
són imprescindibles per aconseguir un país modern amb ciutadans ben formats i
cultes.
Montserrat Bacardí (Grup d’Estudi
de la Traducció Catalana Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona)
Cristina Badosa (Seminari Transversal d’Estudis
Culturals Catalans de la Universitat de Perpinyà)
Enric Balaguer (Grup de Recerca de la Literatura Contemporània de la
Universitat d’Alacant)
Glòria Bordons (Grup de Recerca Poció, Poesia i Educació
de la Universitat de Barcelona)
Rosa Cabré (Grup d’Estudi sobre la Literatura del Vuit-cents de la Universitat de Barcelona)
Jordi Castellanos (Grup d’Estudis
de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona)
Francesc Foguet (Grup de Recerca en Arts Escèniques de la
Universitat Autònoma de Barcelona)
Enric Gallén (Grup d’Estudis de Traducció i Recepció en la Literatura Catalana de la
Universitat Pompeu Fabra)
Pilar Godayol (Estudis de Gènere: Traducció, literatura, història i
comunicació de la Universitat de Vic)
Jordi Malé (Grup
de Recerca Aula Màrius Torres de la Universitat de Lleida)
Josep
Murgades (Grup de
Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de Barcelona)
Vinyet Panyella (Societat
Rusiñol de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis
Catalans)
Ramon Pinyol (Textos
Literaris Contemporanis de la Universitat de Vic)
Margalida Pons (Grup de
Recerca sobre Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius de la
Universitat de les Illes Balears)
Vicent Simbor (Grup de
Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de València)
Magí Sunyer (Grup de
Recerca Identitats en la Literatura Catalana de la Universitat Rovira i
Virgili)
Caterina
Valriu (Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i
Literatura de l’Institut d’Estudis Catalans)
Adhesions
Associació
d’Escriptors en Llengua Catalana
Col·legi
Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de
Catalunya
Coordinadora
d’Estudis Universitaris de Filologia Catalana
Espais
Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català
Grup
de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de Girona (Xavier Pla)
Grup
de Recerca de Literatura Catalana Medieval de la Universitat d’Alacant (Rafael
Alemany)
Grup
de Recerca Hermeneia de la Universitat de Barcelona (Laura Borràs)
Institució
de les Lletres Catalanes
PEN
Català
Secció
Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
Secció
Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans
Xarxa
Vives d’Universitats
-
a
a
-
He vivido muchas vidas.
A sus 88 años, Miquel Julià ha publicado sus memorias 'En línea recta'
-
Les Edicions Documenta Balear expressam el sentiment de condol pel traspàs del nostre col·laborador i amic Climent Garau, que ens va honorar l'any 2011 amb la publicació de les vivències, anècdote ...
-
-
Presentació del llibre Inversors, banquers i jueus: Les xarxes financeres a la corona d’Aragó (s. XIV-XV), editat pels doctors Pau Cateura, Jordi Maíz i Lluís Tudela Dia: dijous, 18 de ...