| 
Lírica pagesa. Pere Fullana comenta l
Jaume
Serra acaba de publicar una antologia de poemes que recull obra
dispersa dels darrers trenta anys. Mots escrits a diversos indrets del
país, en circumstàncies diferents, però sempre amb la mateixa mirada i
el mateix punt de vista. Jaume Serra és un capellà atípic, fill d'un
temps i d'una terra, que parla i enfoca el temps viscut amb el decorat
viu del passat. El rector d'Algaida s'identifica amb la terra i amb els
seus avantpassats, però no acaba de sentir-se còmode amb el guió que li
ha tocat interpretar en aquesta obra de la vida.
El llibre que acaba d'editar-li Documenta Balear du per títol Esterrossant a peu
(2010), naturalment perquè la seva vida ha estat precisament això,
pelegrinar d'una banda a l'altra, acompanyar la gent del país i
recordar l'ànima del terròs, l'esperit de la terra amb la qual ens
identificam. La seva poesia és plena de components autobiogràfics, com
un mallorquí que exerceix, observa, admira, pensa, es deprimeix i es
regira davant el rumb que pren el món, davant la incoherència, la
petitesa i la insignicança. Des de la senectut i des de la maduresa,
Jaume Serra observa un món vell i cansat; una realitat envellida i
gastada, talment com si hom percebés que els valors nostrats cal
cercar-los, encara, en el terròs eixut, en la duresa del terròs que
espera, pacient, que algú l'esclafi i el domestiqui.
Potser Jaume Serra no ha tingut el reconeixement que es mereixia des
del punt de vista de l'alta cultura, probablement perquè mai no ha
cercat l'ostentació de l'ateneu ni s'ha beneficiat de les amistats per
ascendir, esser vist, llegit i admirat. Jaume Serra s'ha aferrat al
marès del sud talment com l'heura s'enganxa a la dovella i ja mai no
cau. L'heura, per altra banda, és incapaç de fer-ho amb el ciment, que
engega qualsevol relació amb les plantes i amb els valors de la
sostenibilitat.
Jaume Serra us recordarà Virgili, Alcover, Blai Bonet i Espriu, però
d'una forma humil, silenciosa i discreta, sabent que mai no s'atreviria
a ser comparat amb ningú, ni tan sols a manifestar que ell és pensador
i escriptor, malgrat haver publicat llibres substanciosos i tenir-ne
d'altres que envelleixen en el celler, esperant esser curats pel temps.
Més enllà del recorregut que l'acadèmia permetrà a l'obra de Jaume
Serra, a mig i llarg termini, és segur que aquesta obra -tant la
inèdita com la publicada- tindrà un gran interès per als estudiosos del
futur, perquè conserva essències, espècies i endemismes del temps que
li ha tocat viure.
arlam d'una obra atrevida, al·legòrica si voleu, però compromesa amb
els grans problemes i dubtes del nostre temps. Preparat per sobreviure
en terres especialment àrides i dures, Jaume Serra ha navegat amb una
barca preparada per salvar, com és ara la de l'Església, i ara sap que
la barca és un vehicle, però també una sabata baixa amb forats, amb
moltíssimes limitacions per anar esterrossant a peu.
Esterrossant a peu
Serra Adrover, Jaume
El recull de poemes de Jaume Serra és el resultat d’una trajectòria llarga i ferma. Són nosaltres mateixos: poesia i vida.
