Cercador d'Obres
ORDENAR:
Començar recerca

La Platja de Palma

Evolució històrica i planejament urbà

Cabellos Barreiro, Manuel

Col·lecció:
Arbre de Mar
Tema:
Història contemporània
Pàgines:
160
PVP:
20.00
ISBN:
978-84-16163-77-9
Data d'Edició:
09/01/2017
D’un paradís natural a un boom turístic internacional.

Sinopsi
Quan em van proposar redactar l’estudi històric del desenvolupament urbanístic de la Platja de Palma, vaig acceptar l’encàrrec sense dubtar-ho, sabent que la meva condició d’estiuejant a s’Arenal des de la infància podia aportar un plus a l’obligat informe que havia d’adjuntar-se al Pla de Reconversió Integral que s’estava gestant. Però hi vaig posar una condició: l’estudi havia de ser tan extens com fos possible des del punt de vista històric, valorant el planejament més com una conseqüència necessària que com un element determinant.
Com a urbanista i ciutadà, sempre m’han interessat les circumstàncies que han generat la creació dels nuclis urbans. Abans, les demandes d’edificació s’instrumentalitzaven mitjançant plans d’eixample o de la simple parcel·lació per a usos familiars o d’estiueig, donant lloc a un augment extensiu de la població. Els canvis d’ordenació de la Llei del sòl de 1956, possibilitaren i regularen un canvi brusc d’ús, determinant el posterior desenvolupament intensiu del territori.
Aquesta alteració, popularitzada com a boom turístic, l’he exposada en la fase tercera de l’estudi on es desvetlla una possible organització concertada entre persones i institucions que, d’una manera activa, van impulsar el creixement desmesurat des de diverses oficines d’Europa. S’hi empraren els mecanismes del Pla general municipal, els plans parcials i els plans especials per ordenar la costa i el conjunt de l’àrea de la Platja de Palma. L’ordenació d’aquests plans, i fins i tot el seu incompliment, ha provocat intensos canvis socials i urbanístics.
Manuel Cabellos




Llegir Sumari en PDF


Manuel Cabellos Barreiro
(Palma 1944). 
Va estudiar arquitectura a les escoles tècniques superiors d’arquitectura de Barcelona i Madrid. En aquesta darrera hi obtingué el títol el 1971. Ha estudiat també a l’Institut Tecnològic d’Otaniemi, Finlàndia.
Professionalment s’ha dedicat a l’urbanisme. Va treballar a l’Oficina d’Informació Urbanística (OIU) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears i a la Conselleria d’Ordenació del Territori del Consell General Interinsular, en concret al Gabinet de Planificació Territorial redactant plans d’ordenació com els de Campos, Sineu i Santa Eugènia.
Entre els anys 1981 i 1985 va ser coordinador i redactor de la revisió del Pla general d’ordenació de Palma. Com a funcionari de l’Ajuntament de Palma, ha ocupat diversos càrrecs, entre els quals el de director tècnic de la Gerència d’Urbanisme. També ha exercit responsabilitats de director de l’Àrea d’Urbanisme al Consell Insular de Mallorca i de  director general d’Ordenació del Territori de la Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports.
És coautor de La desconfiguració del litoral mediterrani espanyol (2012) i Jo l’Arxiduc. El desig d’anar més lluny (2015).

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)