Cercador d'Obres
ORDENAR:
Començar recerca

Actors secundaris

Fàbrega i Selva, Josep

Col·lecció:
Magatzem Can Toni
Tema:
Poesia
Pàgines:
60
PVP:
10.00
ISBN:
978-84-16163-33-5
Data d'Edició:
20/04/2015
XXVII Premi Guillem Colom i Ferrà de poesia Vall de Sóller 2014
Sinopsi
Què voleu que us digui?, que em dic Josep i vaig néixer a Súria?, que vaig treballar 40 anys volent ser mestre o que m’he retrobat en una jubilació esplèndidament creativa? Avui el País demana una altra relació de pertinença.
Escric, escric en català, escric en el català que em van péixer els pares i la Vall, aquell català avui desnonat per mor de la comprensió, aquell català sacrificat al déu de la dialectalització més iniqua i mesella i miserable del món. Escric perquè sóc viu i perquè reclamo que la meva pàtria sigui viva %u2013perquè la Llengua és la Pàtria- i la vull reconèixer quan una veu qualsevol me la planta davant del nas.
He arribat a publicar fins a una dotzena i mitja de poemaris, tan inútils com els altres 10, 20 o 50 que es publiquen cada any, i tan imprescindibles com tots ells. Tots els meus llibres parlen d’amor; d’amor, sobretot, a la Llengua i a la Pàtria i a la Natura, i no n’hi ha cap de transcendent i no n’hi ha cap que sigui capaç de canviar el món, ni tan sols de transformar-ne una petita part (els altres, tampoc).
No tinc cap intenció, però, de deixar d’escriure; segurament perquè no sé si sabria fer una altra cosa.
Busqueu-me, si us ve de gust, a la Xarxa: m’han dit que hi sóc. 
    Calders, hivern del 2015


Josep Fàbrega i Selva
Em dic Josep Fàbrega i Selva. Sóc bagenc de naixement i de residència; vaig néixer a Súria, el 3 de març del 1947; he viscut a Artés, Manresa i, d’uns anys ençà, a Calders. Des de setembre del 2007, i després de 40 anys de conviure prou satisfactòriament amb alumnes, pares, companys i Administració, sóc un mestre jubilat.
 El meu pare deia que “De pagès, de boig i de poeta tots en tenim una miqueta”. Tinc molt clar que el percentatge que em correspon com a poeta és força per sota dels altres dos, però sempre m’ha agradat la poesia i de l’any  2007 ençà he guanyat tot de premis. 
Tinc publicats un llibre de sonets, Postals de Calders, Camins d’hivern, premi Mn. Narcís Saguer (2007) de Vallgorguina, Sis dies d’agost, premi Jordi Pàmias (2009) de Guissona, D’aquí estant (no) es veu el mar, premi Goleta i Bergantí  (2009) del Masnou, Bages, premi Lacetània (2009) de Manresa, Parlo d’Aloma, premi Marià Manent (2009) de Premià de Dalt, Ingènuament protocol·lari, premi Joan Llacuna (2010) d’Igualada, Natana, premi Miquel Martí i Pol (2010) de Roda de Ter, L’altra veu, premi de poesia de Lloseta (2011), Les hores vives, premi Ciutat d’Alcoi (2012), El mar dels altres, premi Alella a Maria Oleart (2012) i Guanya la dama, premi Betulia (2013) %u2014memorial Carme Guasch%u2014 de Badalona, I la llum es va fer, premi Alella a Maria Oleart (2013) i Perquè fossis més meu, premi Josep Fàbregas i Capell (2013), Vila de Sallent.  Els últims són És lluna plena, premi Adolfo Utor Acevedo (2014) de Dénia i Aigua cansada, premi Jacint Verdaguer (2014), de Calldetenes.
Penso que els qui escrivim hem de mirar de ser modèlics en l’ús de la llengua; d’aquí ve que m’escarrasso per mantenir viu aquell català, avui ja desnonat, que em van péixer els pares.

Calders, agost del 2013

Recomanar
Comentar
Comentaris (0)