Notícies Relacionades

Presentació de Sons de Mallorca a Can Alcover de Palma

16/04/2009 AG

Presentat per Francesc Vallcaneras, Felip Munar i Pere Orpí. Espai de cultura de Can Alcover de Palma. Es visionaren fragments del DVD que incorpora el llibre.
Veure una altra foto

A ritme de flabiol, xeremies i tamborí

14/04/2009 Laura Acedo

El musicòleg Pere Orpí recull els instruments tradicionals méscomuns i els més desconeguts de l’Illa al llibre Sons de Mallorca.Lamúsica és cultura i am ...

Sons de Mallorca

Instruments tradicionals: música, senyals i cultura de l'oci

Orpí Ferrer, Pere

Prologuista:
Ayats, Jaume
Col·lecció:
Arbre de Mar
Tema:
Cultura popular
Pàgines:
454
PVP:
38.00
ISBN:
978-84-96841-94-9
Data d'Edició:
03/02/2009
Tots els instruments musicals de les Balears, la seva història i la seva gent, amb dibuixos de Rafel Cortès.




Sinopsi
 El llibre amb DVD que us presentam fa un llarg tomb pels camins de la memòria sonora, és una intensa topografia d’objectes i d’instruments, tots històricament documentats i també de riquíssims testimonis del dir de la gent: les gloses, les dites, les rondalles i les vivències.
Corns i xeremies, picarols i maçoles, dissabtes de glòria i santantonis, reclams de caça i orgues solemnes us conduiran per viaranys desconeguts, coneguts o potser sospitats, però que l’encís del so us empenyerà a resseguir.

Pere Orpí Ferrer
Capdepera, 1936), eclesiàstic, escriptor, musicòleg, excursionista, fotògraf, pintor.
Treballà en el camp fins als vint anys. Després va començar els estudis sacerdotals al Seminari i al Col·legi de Nostra Senyora de la Sapiència de Mallorca, i fou ordenat prevere el 1966. Es llicencià en teologia per la Universitat Pontifícia de Comillas (Cantàbria) el 1967.
Ha estat rector de Peguera (1967-1979), Son Macià (1979-1987), Montuïri (1987-1992), la Colònia de Sant Jordi (1992-2001), es Llombards (2001-2005) i s’Alqueria Blanca (des de 2001).
Com a escriptor ha publicat llibres de poemes: Encara que no em donin la paraula (1975), Entorn de la Paraula (1978), A contrallum (1979), A cara i creu (1986), Simfonia en blau major (1994) i a Documenta Balear Fent camí amb el poble (llibre i disc compacte, 2002). En prosa ha publicat una traducció dels quatre Evangelis: La Bona Nova en la parla popular de Mallorca (1989) i Rondaies mallorquines inèdites (1996). Gabriel Barceló Bover en publicà una extensa entrevista biogràfica: Pere Orpí. Confessió general d’un capellà poeta (2003).
Ha estat guardonat amb els premis de poesia Primavera Sant Francesc (1962), Blau d’argent (Lluc, 1966), Ciutat de Palma (1967), Verge de Consolació (Sant Joan, 1992), i fou finalista del premi Bernat Vidal i Tomàs (1994), entre d’altres.
Com a pintor, és autodidacte. Ha exposat a Peguera (1975), Capdepera (1978, 1979 i 1995), Son Macià (1980 i 1982), Montuïri (1989 i 1991) i la Colònia de Sant Jordi (1994 i 1999), a més de participar en diverses mostres col·lectives.
Fou fundador i director de la revista Vora Mar, de Peguera, i un dels iniciadors de l’Associació de Premsa Forana, nom que ell mateix proposà.
A Son Macià va promoure diversos grups: S’Estol des Picot, de música tradicional; Els Rodamons, d’excursionisme juvenil; un club d’Esplai, etc.
Ha estat professor de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor i ha elaborat diversos muntatges audiovisuals sobre cultura popular.
Ha practicat el muntanyisme amb distintes agrupacions: Estol Vidalba, Titines, Grup Excursionista de Mallorca... i està vinculat amb persones i entitats relacionades amb la nostra cultura i el medi ambient (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Obra Cultural Balear, GOB...).
És autor d’innombrables himnes i càntics, sobretot de caràcter religiós, que han estat musicats per diversos compositors, i que són coneguts i cantats arreu de Mallorca i altres indrets de parla catalana.
Recomanar
Comentar
Comentaris (0)