Qui som? Contacte Distribuïdors Enllaços Subscripcions

Inici Novetats Catàleg Notícies

Accés Usuaris

Usuari Contrassenya Recordar contrassenya

Deixar de recordar contrassenya

Inici > Catàleg >

|

La Guerra Civil a Santanyí es pot veure almenys des de tres fronts diferents: un és al poble i és gairebé exclusiu d’una guerra civil, on a la rereguarda cada dia es perd la batalla contra la por, les privacions i la desconfiança. El segon front és el de les armes, que provoca un goteig eixordador de vogar de campanes de mort. I un tercer front, sense trets ni violència física, es decideix entre la gent més preparada del poble, tots ells metges o apotecaris, que juguen una virtual i perillosa partida d’escacs on perdre pot comportar qualsevol tipus de penalització –la llibertat, el patrimoni, la consideració de la família, fins i tot la vida. Passat el temps, però, el seny s’imposa i les maneres –que mai no es perderen– fan dubtar els mateixos espectadors sobre si vertaderament res no va ser com realment fou. El treball està dividit en tres parts relacionades entre si. La primera és una visió de la situació socioeconòmica del poble durant el segle XX, la segona repassa la situació durant la Segona República i els fets que es narren a la darrera, la Guerra Civil, són en gran part una conseqüència de les dues primeres.

(Santanyí 1943) és professor d’institut. Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona (1971) i doctor en economia per la UIB (1997), ha publicat diversos treballs sobre la història del cinema a les Balears i sobre la Guerra Civil, com El cinema a les Balears des de 1896 (2001), La Guerra Civil a Santanyí. Els tres fronts (2004), El cinema a les Balears (segles XIX i XX) (2006), El caciquisme i el seu temps. Santanyí (1868-1936). El contraban (2007) i Si el cinema pogués parlar (2014).