Qui som? Contacte Distribuïdors Enllaços Subscripcions

Inici Novetats Catàleg Notícies

Accés Usuaris

Usuari Contrassenya Recordar contrassenya

Deixar de recordar contrassenya

Inici > Catàleg >

|

A més d'excel·lent poeta líric i popular, P. Orpí és un bon recitador. El CD adjunt conté una petita mostra de recitats i cançons musicades per distints compositors (A. Martorell, B. Calatayud, E. Pastor...) i interpretades per grups tan prestigiosos com Els Valldemossa, els Blauets de Lluc, els Nins Cantors del col·legi de Sant Francesc, etc.

Capdepera, 1936), eclesiàstic, escriptor, musicòleg, excursionista, fotògraf, pintor.
Treballà en el camp fins als vint anys. Després va començar els estudis sacerdotals al Seminari i al Col·legi de Nostra Senyora de la Sapiència de Mallorca, i fou ordenat prevere el 1966. Es llicencià en teologia per la Universitat Pontifícia de Comillas (Cantàbria) el 1967.
Ha estat rector de Peguera (1967-1979), Son Macià (1979-1987), Montuïri (1987-1992), la Colònia de Sant Jordi (1992-2001), es Llombards (2001-2005) i s’Alqueria Blanca (des de 2001).
Com a escriptor ha publicat llibres de poemes: Encara que no em donin la paraula (1975), Entorn de la Paraula (1978), A contrallum (1979), A cara i creu (1986), Simfonia en blau major (1994) i a Documenta Balear Fent camí amb el poble (llibre i disc compacte, 2002), Sons de Mallorca. Instruments tradicionals: música, senyals i cultura de l’oci (2009) i Versos per cantar (llibre i 3CD) (2018). En prosa ha publicat una traducció dels quatre Evangelis: La Bona Nova en la parla popular de Mallorca (1989) i Rondaies mallorquines inèdites (1996). Gabriel Barceló Bover en publicà una extensa entrevista biogràfica: Pere Orpí. Confessió general d’un capellà poeta (2003).
Ha estat guardonat amb els premis de poesia Primavera Sant Francesc (1962), Blau d’argent (Lluc, 1966), Ciutat de Palma (1967), Verge de Consolació (Sant Joan, 1992), i fou finalista del premi Bernat Vidal i Tomàs (1994), entre d’altres.
Com a pintor, és autodidacte. Ha exposat a Peguera (1975), Capdepera (1978, 1979 i 1995), Son Macià (1980 i 1982), Montuïri (1989 i 1991) i la Colònia de Sant Jordi (1994 i 1999), a més de participar en diverses mostres col·lectives.
Fou fundador i director de la revista Vora Mar, de Peguera, i un dels iniciadors de l’Associació de Premsa Forana, nom que ell mateix proposà.
A Son Macià va promoure diversos grups: S’Estol des Picot, de música tradicional; Els Rodamons, d’excursionisme juvenil; un club d’Esplai, etc.
Ha estat professor de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor i ha elaborat diversos muntatges audiovisuals sobre cultura popular.
Ha practicat el muntanyisme amb distintes agrupacions: Estol Vidalba, Titines, Grup Excursionista de Mallorca... i està vinculat amb persones i entitats relacionades amb la nostra cultura i el medi ambient (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Obra Cultural Balear, GOB...).
És autor d’innombrables himnes i càntics, sobretot de caràcter religiós, que han estat musicats per diversos compositors, i que són coneguts i cantats arreu de Mallorca i altres indrets de parla catalana.