Alguns serveis

Segueix-nos

                                 &n ...

Comparteix

                                 &n ...

Necessitau algun fragment de les nostres obres?

                                              ...

TÍTOLS EN PREPARACIÓ

                                          &nb ...

Tota l'actualitat

La Platja de Palma

Cabellos Barreiro, Manuel

D’un paradís natural a un boom turístic internacional.

Quan em van proposar redactar l’estudi històric del desenvolupament urbanístic de la Platja de Palma, vaig acceptar l’encàrrec sense dubtar-ho, sabent que la meva condició d’estiuejant a s’Arenal des de la infància podia aportar un plus a l’obligat informe que havia d’adjuntar-se al Pla de Reconversió Integral que s’estava gestant. Però hi vaig posar una condició: l’estudi havia de ser tan extens com fos possible des del punt de vista històric, valorant el planejament més com una conseqüència necessària que com un element determinant.
Com a urbanista i ciutadà, sempre m’han interessat les circumstàncies que han generat la creació dels nuclis urbans. Abans, les demandes d’edificació s’instrumentalitzaven mitjançant plans d’eixample o de la simple parcel·lació per a usos familiars o d’estiueig, donant lloc a un augment extensiu de la població. Els canvis d’ordenació de la Llei del sòl de 1956, possibilitaren i regularen un canvi brusc d’ús, determinant el posterior desenvolupament intensiu del territori.
Aquesta alteració, popularitzada com a boom turístic, l’he exposada en la fase tercera de l’estudi on es desvetlla una possible organització concertada entre persones i institucions que, d’una manera activa, van impulsar el creixement desmesurat des de diverses oficines d’Europa. S’hi empraren els mecanismes del Pla general municipal, els plans parcials i els plans especials per ordenar la costa i el conjunt de l’àrea de la Platja de Palma. L’ordenació d’aquests plans, i fins i tot el seu incompliment, ha provocat intensos canvis socials i urbanístics.
Manuel Cabellos




Llegir Sumari en PDF


La universalitat de la glosa

Munar i Munar, Felip

Els glosadors de picat que hi ha hagut a Mallorca d’ençà d’en Tià de sa Real.

Aquest és un llibre d’homenatge i de reivindicació; d’homenatge, perquè un centenar de glosadors de picat de Mallorca, d’ençà de 1730, prenen la paraula. És la cançó oral improvisada, aquella que és com una verga de llamp, i que no es pot rectificar. Però també és una reivindicació, perquè un combat de picat resumeix l’essència de la vida, els anhels, les esperances, la il·lusió, l’amor, l’angoixa, la mort... en uns mots que surten de l’ànima del glosador, i esdevé un referent universal, repetit en altres indrets del món, en diferents cultures i llengües. Per això, l’autor dedica aquest recull als grans mestres de la poesia oral improvisada de Mallorca, als qui ja no hi són i als qui n’han agafat el relleu.


El professor Gabriel Janer Manila diu en el pròleg: «No he de senyalar fins a quin punt els treballs i els dies de Felip Munar han contribuït a revitalitzar al nostre país una de les pràctiques culturals més antigues de la humanitat: aquella que consisteix a construir versos i fer-los avenir per l’extrem. I concentrar en el quadre de síl·labes i rimes una representació de l’amor, de l’alegria de viure, del dolor, de la protesta perquè la feina és feixuga i el jornal no basta, del drama que  estreny el cor, com un ocell, el cor, que no deixen volar.» Però aquestes cançons potser ens ajudaran a volar%u2026




Llegir el Sumari


Terra venuda

Ferrà i Martorell, Miquel

Una denúncia contra els especuladors del nostre territori i la destrucció del patrimoni natural.


L’hora calabruixa

Oliver Font, Bernat

La reflexió poètica d’un arqueòleg

Somnis compartits

Jordà i Sánchez, Joan Pau; Colom Ramis, Joan; Mayol Arbona, Gabriel

El progrés social, polític i econòmic dels mallorquins a debat